Hi ha un sofriment evitable que ens demana una resposta clara en una relació d’ajuda. Si atenem al sofriment causat per una o unes malalties, la medicina busca alleugerir aquest sofriment tractant la causa, curant la malaltia si és possible, o almenys fent que els símptomes més nocius puguin esdevenir més tolerables. En aquesta dinàmica rarament contemplem el fet del sofriment en sí, aquest desapareix o perd intensitat i podem re emprendre la nostra vida.

Però també hi ha un sofriment inevitable. Estats en que no és possible la curació, o que els símptomes més importants només es poden reduir parcialment, o malalties que ens deixen una reducció del grau d’autonomia i que ens fan dependre d’aparells ortopèdics i de l’ajuda dels altres, o malalties que ens anuncien la mort en un termini sempre més curt del que podríem pensar. Ademés del sofriment que es deriva del curs o de la naturalesa de les malalties, hi ha un sofriment emocional quan hem patit estats de ruptura, de pèrdues, de por o d’estats de dol. Hi ha un sofriment que pateixen les persones cuidadores d’altres amb graus alts d’incapacitat i dependència. Hi ha un sofriment per causes socials i econòmiques. Hi ha un sofriment espiritual, sobretot quan ens trobem en estats en que per una o altra causa, perdem el sentit de viure.

En tots aquests estats en que no podem modificar i anular la causa, el sofriment en sí és qui pren el domini de la nostra vida, i és en aquests moments que necessitem recursos per a poder, no només sobreviure amb ell, sinó poder alleugerir-lo i poder ser capaços de transcendir-lo. Hi ha formes de viure aquest sofriment inevitable que ens poden fer evolucionar i créixer fins a fites que mai haguéssim pogut imaginar. Però sovint, si no tenim suport i guia, ens pot enfonsar en la desesperança.

Aquestes formes de sofriment: físic, emocional, social i espiritual, quasi sempre s’imbriquen uns amb els altres. Una malaltia ens pot afectar l’estat emocional i ens pot fer perdre el sentit de viure, com també sabem que un estat de carència o pèrdua emocional ens pot repercutir en tots els àmbits. D’aquí ve que tot i que podem tenir la possibilitat de buscar ajuda en professionals de cadascuna d’aquestes àrees, la meva direcció és poder oferir aquesta ajuda integrant-la com a metge a través del meu recorregut professional i personal.

La consulta del sofriment pot ser realitat gràcies a la meva llarga trajectòria professional en l’àmbit de les cures pal·liatives i l’acompanyament al final de vida. Com a metge que ha portat a la pràctica l’exercici de la medicina integrativa amb la formació acreditada en medicines holístiques, que entenen la persona en la seva totalitat, això vol dir la seva biologia, les emocions, les aspiracions, les relacions socials i familiars, la seva capacitat de transcendència i la seva espiritualitat. Com a practicant que pot aportar el que s’ha demostrat com a beneficis terapèutics de la pràctica de l’estat de consciència plena, en tant que deixeble de reconeguts mestres de meditació.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies